Com por ser que després de tot
tot segueixi igual…
Fa massa temps que espero el miracle. De cop el desgavell, la desconfiança en tot, la pujada, la pujada.
Estic cansat de pedalar, m’agradaria veure altres colors i viure plenament en un lloc diferent on les necessitats fictícies que ens hem imposat no ens apretessin en el nostre dia a dia.
Però som on som, no hi ha res més a dir ni a fer que el que hem dit i fet sempre.
Els ideals varen anar morint mentre la realitat s’obria camí entre l’adolescent que quedava enrere, i deixava pas a la màquina de fer.