El capitalisme globalitzador i salvatge és la sol.lució!

Hola Dolors! Mira quin restaurant, no serà això el paradis?

Poc s’ho pensen els grans magnats! però cal afavorir la globalització  fins a les últimes conseqüències, a tope, i això ens farà lliures!  Com pot ser: Si tant es globalitza tot, al final quedaran només 10 empreses al món que ho faran tot, una d’elles n’absorbirà 1, una altra n’absorbirà 2 més, ara ja només en queden 7. És molt possible que al cap d’un temps la més forta absorbeixi la més gran de la competència, ja en queden només sis, 1 de inmensament gran, i cinc de grandioses però comparativament més petites que la primera. I què ens diu la natura? Que el peix gran es menja al petit, però com que hi ha tants pocs peixos, al final només queda un sol peix, però es clar, un sol peix no te futur: tindran un departament de fer factures que remetrà la factura al departament de cobraments que pagarà aquesta factura amb els diners dels productes que haurà venut a la mateixa empresa que  es qui fa la factura? No oi?Donc ja està:  El futur és la anarquia lliure de capitalisme, i el peix gros serà tota la humanitat. Coi, quina parida.

Aquests industrials de Vic son l’òstia

Ja fa temps, a la meva primera feina, venía màquines i productes químics per a la indústria alimentària, i em tocava anar sovint per Vic. Difícil difícil! aquests industrials de Vic son mal carats de mena, de veritat, només hi ha una zona on els comercials no volien anar tampoc i que la consideraven encara pitjor: Olot. No puc parlar d’Olot, però puc parlar dels “amos” de Vic. Un exemple:

En una de les meves visites vaig aconseguir qu’un propietari d’una empresa d’embotits s’interesses per una màquina especial de neteja, una màquina que feia escuma, la projectava contra les parets i maquinària, i arrapada a la superfície, l’escuma netejava. En fi, això volia dir que menda lerenda havia d’anar una nit, un cop finalitzada la fabricació de sumaies, botifarres, fuets i llonganisses, al poblet a la vora de Vic a posar en marxa una màquina que feia Blub Blub Blub mentre projectava pilotetes blanques detergents sobre les parets blanques amb rajoles quadradetes de ceràmica.

Després de barrejar el producte a les proporcions adequades, posar-lo a la màquina, endollar la màquina a una presa d’aire comprimit, comencem la neteja! blif blif blif -l’escuma massa líquida, vol dir que no neteja, que baixa massa ràpid de la paret i màquines cap a terra- s’ha de regular! poso  més aire, i menys producte: blub blub blub… perfecte!…Neteja que netejaràs, el propietari anava dient: “aqui també noi! fot-li per aquest racó” “molt bé maco! molt bé!” -cal dir que aquest tipus d’industrial s’aplica de veritat en la feina, i això ja te el seu mèrit-

Recent casat i jo netejant a Vic, a 70 km de casa meva, a les dues de la matinada, i Blub Blub Blub, i Blub Blub Blub, en fi, un èxit total. Al finalitzar el client em diu:

-Mira Jordi, m’ha agradat tant, que vull fer-ho jo mateix, ho sigui, la meva gent, una setmaneta, deixa’m la màquina i producte, que et sembla?-

-D’acord!- vaig dir, -d’aqui una setmaneta vinc a recollir la màquina i quedem amb preus i descomptes de tot plegat!-

Dit i fet, al cap d’una setmaneta passo a buscar la maquineta més content q’un jinjol i la resposta va ser:

-Fantàstic noi! La pots prendre cap a casa, el meu manyà ja l’ha copiada, i va de collons! per cert, el producte no t’amoinis, una empresa de Vic m’el fa a preu d’amic! Et deixo noi, que tinc feina: tinc una amassadora que fa el burro, a reveure.-

-A reveure.-

Vaig tardar uns anyets a passar altre cop per aquella fàbrica, ara això si, tinc una bona relació amb en Joan, el propietari, em te força estima …