Crisis?

 

Crisis?

Fa angunia tot plegat…com aniran les coses…ara mateix sembla que tot hagi de fer un pet.

Fa quasi dos anys vaig fer el primer post parlant de la nova feina de tele-treball , com passa el temps! Ara ja no tinc el despatx a casa, i a més tinc una sòcia. Tot a anat la mar de bé, amb esforç, cagum l’olla! Però malgrat el meu pessimisme existencial, vet aquí que aquest projecte també ha funcionat.

Ara ja en tinc 47, potser que pari oi? A qui se li acut deixar una bona feina a una multi para muntar un despatxet? A mi.

De tant en tant em venen dubtes, ep! Secret! Però de seguida em marxen, sobre tot quan penso amb la “estructura” ,  és el que em neguitejava, aquella mena de monstre ple de persones i jo al mig fent el meu personatge i la meva feina. Persones i personatges. Tot era tant polític.. S’ha de tenir caràcter per a un lloc així, i que consti! hi he deixat molt bones persones també, i sempre m’he sentit ben tractat pels de dalt als quals els tinc un respecte especial ves per on.,  Ara tinc contacte i relacions professionals amb aquesta  gran empresa, diría que malgrat no ser-hi li tinc estima,  i que duri.

Penco força, però trio jo el moment de les coses. Ja no tinc convencions ni signatura de pressupostos ni powerpoint a correcuita, no viatges forçats, ni  reunions de temes que no em pertoquen.

A més he tingut sort, he triat una bona sòcia, i això és molt important, un sol és molt poqueta cosa. 

Teletreball, si però…on és el meu despatx?

M’he decidit per l’anomenant teletreball, nom que no m’agrada gaire, per que em recorda a una sala plena de gent amb els cascos amb micro i auriculars responent preguntes en forma de bucle recorrent… i es clar que no és això. El teletreball és el treball des de casa, sense despeses energètiques per desplaçament, sense temps perdut en cotxe o transport públic abans de començar a fer la feina, i aprofitant totes les eines actuals de comunicació per a crear valor per als nostres clients, que en definitiva és el que toca fer.

Tinc sort, a casa tinc lloc i una zona on puc disposar de tot el que necessito, però es clar, la societat catalana no està del tot preparada per confiar la feina a gent sense despatx, estem molt acostumats a la parafernàlia del desplaçament i l’acolliment a casa d’altri…i aquest altri es clar, ha de donar una bona imatge, ha de tenir un bon despatx. Torno a tenir sort, el temps m’ha dut la confiança de gent que creu en la meva feina, i ara, em responen, mira per on!

El futur però també ens aportarà altres situacions, n’estic segur, i la eficàcia del teletreball s’imposarà en molts sectors, no desapareixeran pas les oficines, per favor! però veureu com el tamany es redueix, i apareixen llocs per a reunions on es lloga l’espai per a hores o dies concrets. Això ja passa, però anirà a més.

N’anirem parlant d’això.

La nova feina

Aqui hi soc jo…

Després d’estar molts anys amb responsabilitats directes sobre gent, clients, resultats, i jugant-me el bigoti cada dia, necessitava un canvi. He treballat per la meva pròpia empresa , amb un soci, durant molts anys, i va anar creixent i creixent fins a ser una petita empresa important en el seu sector, i de cop, decidim

integrar-nos a una multinacional, ja se sap, la globalització… I som-hi! ara ja soc un directiu de debò! i tot marxa, tot va endavant , en poc temps em promocionen, és a dir, “pujo”, i faig presentacions en públic, i venc fum, i m’ho crec, i em fa l’efecte que no puc arribar a tot, i tinc caps bons, i caps dolents… i m’esgarrifo per la obligatorietat d’estar a l’escenari cada dia, cada hora de feina, com si passes un examen per cada cosa que faig, com si pogues obtenir un gran suspens qualsevol dia,  i com si no pogués decidir per mi mateix que he de fer. Decideixo marxar, però com? què faig? Doncs poso en marxa un portal especialitzat, i em torno un assessor, un conseller, un tècnic lliure, un consultor. Però funcionarà? ja ho veurem, carregat de dubtes tiro endavant, ja veurem.

Quan us faig aquestes reflexions ja fa 4 mesos que treballo pel meu compte, el meu portal el vaig muntar abans de plegar, el passat gener, ara ja tinc esponsors a la meva web, i clients que assessoro. Estic content, però no us enganyaré, de tant en tant m’agafa una cagalera d’aquí t’espero! I un cop presa la decissió els primers temps vaig tenir uns calfreds de colló de mico…

Els primers mesos, ha funcionat.

Hola a tots!

Com que he començat una nova vida, explicaré les experiències aquí.

Una nova vida? sona molt fort això! Bé, es tracta d’una nova vida professional, he decidit en els meus quasi 45 anys, començar de nou, i treballar pel meu compte, com que soc expert i tinc experiència en uns temes tècnics determinats, he publicat un portal sobre la meva especialitat, i a més assessoro, o sigui, ara soc consultor.Tinc la intenció d’explicar com va marxant tot, de fer del bloc un soci meu, es a dir, explicar-li problemes, demanar-li consell, i és aquí on entreu vosaltres amb els comentaris. Voldreu participar? m’ajudareu? Ja veurem! de moment, coooomenceeeem!