Un altre poema, pluja d’estels.

I és que resulta que estàvem en una terrassa una nit d’estiu, potser era Sant Llorenç , qui sap, i després va sortir un poema, després potser va ser al cap d’un any o més. El moment havia quedat ben agafat a la memòria, i són precisament records que amb el pas del temps, ves per on, puc escriure. No us passa?