Erem molt joves quan després de la festa varem fer 120 kilòmetres per a sucar-nos a l’aigua de la platja. Només tu feies ombres de quart creixent sobre l’aigua tèbia del mar d’una nit a l’estiu. D’aquestes ombres, aquest poema…
L’ombra del quart creixent volta sobre petits forats de sorra.
La sorra que al matí cremava ara sembla molla i freda
i amaga milers de petjades de peus,
de mans de pits de culs de caps de secrets
de jocs d’amors d’amics d’amants
de nens de grans de vells de vius.
L’ombra del quart creixent no pot mullar-se,
desapareix després de la primera ona
i torna sortir surant bellugadissa
entre milers de gotes plenes de llum
i buides de tu que ja has marxat
a eixugar-te ,lluny, les llunes que t’has endut.
La realitat de vegades es molt cruel i encara que l’esperança, la lluita i el desig no abandonen mai al guerrer, el destí segueix essent dur i injust. Cal seguir remant i remant a l’espera de temps millors, amb el refugi dels meravellosos moments viscuts.