No entenc als ecologistes del govern

 

• A els ECOSOCIALISTES (ICV) no els entenc: no els queda res de socialistes, o sigui marxistes , doncs son en un àmbit capitalista i totes les referències externes socialistes s’han desfet com un sucre en un cafè des de que el mur va caure…encara que abans ja s’en veia la desfeta i la manca de llibertat que han comportat aquestes ideologies. (Ep, positives en el que ha significat d’aportació per a les social-democracies abançades…però res més).
• Els queda l’ECO….logia…  i ara resulta que el seu govern, el nostre, posarà limitacons a la energia eòlica i solar, i per que? doncs per a posar impediments als petits futurs explotadors d’aquestes energies,  és allò que diuen de l’intervencionisme, sabeu? ho han de tocar tot, putinejar tot, controlar tot.
• En contra tenen no res menys que la coordinadora “Tanquem les nuclears-nova cultura energètica” amb 24 grups socials i ecologistes entre ells Greenpeace , Depana i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. 
• El projecte de decret que presenten està fet a la mida de les consultores que ja coneixen el tema i de les grans companyies explotadores, i minvarà la part del territori on es podrà instal.lar energia solar, (el 0,31% del territori) Això passa en un govern format entre altres per una coalició que es diu ecologista, si ECOLOGISTA, no ho entenc. Qui m’ho explicarà?

Descarrega’t el Chrome, oblida l’Explorer!

Ja fa dies que utilitzo el chrome com a navegador, ja no utilitzo l’Explorer de Microsoft  (podeu descarregar-lo aqui: CHROME ) hi ha un fet positiu que m’ha agradat, el pots configurar en català d’una forma ràpida i fàcil. 

• Primer cal anar a la pestanya “eines” on surt una clau anglesa dibuixada.

Visió del Chrome

Obrir les opcions

Triar l’idioma

• Cliques a “canvia la configuració de tipus de lletra i idioma”
• Cliques l’idioma, i deses canvis.

Ja està!

Crisis?

 

Crisis?

Fa angunia tot plegat…com aniran les coses…ara mateix sembla que tot hagi de fer un pet.

Fa quasi dos anys vaig fer el primer post parlant de la nova feina de tele-treball , com passa el temps! Ara ja no tinc el despatx a casa, i a més tinc una sòcia. Tot a anat la mar de bé, amb esforç, cagum l’olla! Però malgrat el meu pessimisme existencial, vet aquí que aquest projecte també ha funcionat.

Ara ja en tinc 47, potser que pari oi? A qui se li acut deixar una bona feina a una multi para muntar un despatxet? A mi.

De tant en tant em venen dubtes, ep! Secret! Però de seguida em marxen, sobre tot quan penso amb la “estructura” ,  és el que em neguitejava, aquella mena de monstre ple de persones i jo al mig fent el meu personatge i la meva feina. Persones i personatges. Tot era tant polític.. S’ha de tenir caràcter per a un lloc així, i que consti! hi he deixat molt bones persones també, i sempre m’he sentit ben tractat pels de dalt als quals els tinc un respecte especial ves per on.,  Ara tinc contacte i relacions professionals amb aquesta  gran empresa, diría que malgrat no ser-hi li tinc estima,  i que duri.

Penco força, però trio jo el moment de les coses. Ja no tinc convencions ni signatura de pressupostos ni powerpoint a correcuita, no viatges forçats, ni  reunions de temes que no em pertoquen.

A més he tingut sort, he triat una bona sòcia, i això és molt important, un sol és molt poqueta cosa. 

El trimax sicilià

Poble gran vora el mar

Hem estat a Sicília, si. 

M’ha sobtat de Sicília una impressió que m’ha fiblat des de el primer moment, o més ven dit , una doble impressió: Per una banda puc trobar-me molt proper en el paisatge, en la forma dels pobles, en els rostres de la gent, en la mar, en el clima fins i tot, encara que jo diria que més calorós que a casa meva. I en canvi em sento del tot llunyà d’una manera de fer desordenada que em sembla antiga, d’una mena de pobresa, que no és tal, però que em recordaría els vehicles, els comerços, les parades de fruita al cantó de la carretera, les paradetes de menjar amb rodes a la entrada d’una platja, em recordaria  la Catalunya de fa 40 anys.

De sobte veus un poblet a ran de mar, i resulta que està fet de cases de pescadors, baixetes, en runes que es mostren a les finestres entreobertes, i al final del carreró el blau de l’aigua. Quant temps deu fer que això no es veu a casa nostra? L’urbanisme massificador s’ho ha menjat tot, si pogués es  beuria les onades per a fer-hi blocs de pisos i hotels… A Sicília encara hi queden cases de pescadors per a restaurar, com les del maresme a ran de platja, que només els més vells han pogut veure i potser algú en conserva el record.

A Sicília es condueix fatal! tan fatal que les normes queden substituïdes per la intuïció, els reflexos i els collons. I el més curiós és que el primer que faries es tocar el pito contínuament, però no, a Sicília no es toca el pito, o es toca molt poquet. Deu ser que hi ha molts “trimax” aquells aparells mig vespa mig furgoneta que tenen velocitats de creuer que ronda els 30km/h en baixada, i es clar, amb tot el motor dedicat a les dues rodes de darrera, no queda energia pel pito, que si de cas el toquen sona com escardadet. Un pe-e-e-e-e-ep  que només pot sentir el vianant que amb verd al pas de zebra no gosa fer el segon pas tot sentint una briseta que desplaça el trimax, que li passa a 10 centímetres de la mateixa nàpia. I no passa res.

 

L’estelada no m’agrada

No m’agrada. I es que tinc la sensació que és un invent recent, crec que la primera estelada de la qual es te constància és de fa cent anys. 100!! 4 dies! Nosaltres ja tenim una bandera a Catalunya, i son les quatre barres. No entenc la necessitat d’inventar nous signes, si som quatre gats! i ara decidirem si la que val és la estelada groga? la blava? au va! no fotem riure! on s’ha vist un país que ha d’inventar-se banderes! Això em sona a batalla partidista… algú te ganes d’apropiar-se un símbol… uy uy uy…quina pudor! Si us plau! És que no podeu portar amb orgull la bandera pròpia del país?